| Catalan term or phrase: documental de creació | Sorry there's so much context. If you can't find a translation, I'd still be grateful for an explanation of the meaning.
"Potser des de l'anomenada Escola de Barcelona, dels anys seixanta, que no es produïa a Barcelona, a Catalunya, un moviment cinematogràfic obert i renovador, agosarat i transgressor, amb unes bases estètiques pròpies que caldrà analitzar, com el que ha generat el màster de **documental de creació,** dirigit per Jordi Balló, dels Estudis de Comunicació Audiovisuals de la Universitat Pompeu Fabra. Poques vegades és possible de constatar, com en aquest cas, que la universitat, més enllà de l'esperit acadèmic que se li suposa, pot esdevenir, malgrat totes les crítiques possibles, un veritable centre de coneixement i de creació artística.
El màster de **documental de creació** ha possibilitat reunir assagistes i teòrics del cinema com el mateix Jordi Balló, Núria Bou, Domènec Font, Mercè Ibarz, Carlos Losilla o Xavier Pérez, al costat de realitzadors catalans consolidats com José Luis Guerín, Joaquim Jordà, Marc Recha, o de reconeguts directors internacionals de documentals com Jean Louis Comolli o Ricardo Iscar. Però, sobretot, cal remarcar que gràcies al màster de documental de creació, a la complicitat de productors com Josep A. Pérez Giner, Paco Poch o Toni Camín i a una intel·ligent estratègia de coproduccions, ha estat possible de fer realitat projectes cinematogràfics radicals i insòlits com: Mones com la Becky (1999), de Joaquim Jordà, film amb el qual l'autor fou guardonat, entre d'altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat; Buenaventura Durruti, anarquista (2000), de Jean Louis Comolli, realitzat amb la col·laboració d'Els Joglars; En construcción (2000) de José Luis Guerín, film a bastament celebrat per la crítica, guanyador del Premi Especial del Jurat del Festival de Sant Sebastià 2001, que es pot contemplar ara mateix en diverses sales comercials; i, encara, en fase de muntatge, actualment, el projecte Arthur Cravan del jove realitzador Iñaki Lacuesta. Pel·lícules de baix pressupost de producció, però d'altíssima qualitat artística.
No hi ha dubte que la presència i l'experiència de Joaquim Jordà, membre de l'Escola de Barcelona, de la qual fou un dels màxims ideòlegs, i autor de pel·lícules memorables com Dante no es únicamente severo (1967), realitzada amb Jacinto Esteva, Numax presenta (1979) o El encargo del cazador (1990), ha estat decisiva per enllaçar els nous projectes amb la tradició més experimental estèticament, i compromesa èticament i políticament, del cinema català. Ara bé, si Mones com la Becky, de Jordà, o Durruti, de Comolli, ja són obres cinematogràfiques d'un valor creatiu fora del comú en les produccions catalanes habituals, cal dir que per la seva excel·lència artística En construcción, o En construcció, de Guerín, marca una fita singular no tan sols en el cinema català sinó també en el cinema produït a Espanya i Europa en els darrers anys.
Si en films anteriors com Los motivos de Berta (1984), Innisfree (1990) i Tren de sombras (1996) José Luis Guerín (Barcelona, 1960) ja va demostrar que posseïa un particular domini del llenguatge cinematogràfic, i una poètica personal que l'allunyava de qualsevol camí ja transitat, al meu entendre a En construcción Guerín incorpora noves virtuts a la seva saviesa cinematogràfica, com l'humor o la crítica social, que el situen en una esplèndida maduresa creativa. Amb una economia de mitjans admirable, unes imatges belles i precises, uns diàlegs austers, una direcció d'actors impercebtible, un muntatge invisible, una subtil banda sonora, un sentit del ritme i del temps cinematogràfic prodigiós, Guerín aconsegueix, lluny del simulacre i de la banalitat imperants, una de les obres artístiques més profundes que s'han fet sobre la nostra realitat, sobre la vida real d'uns ciutadans anònims de la Barcelona de la fi del segle XX.
En construcció, de José Luis Guerín, veritable poema cinematogràfic, per la seva riquesa extraordinària de lectures, més enllà d'una primera visió il·luminadora, possibilita múltiples i complexes relectures que caldrà estimular. Perquè En construcció és més que un excepcional **documental de creació,** on se'ns mostra en imatges el naixement i la mort del Barri Xino de Barcelona, a partir de la recuperació d'imatges històriques i de la filmació de l'enderrocament d'unes cases antigues i la construcció d'un nou edifici d'habitatges. En construcció, sense haver de recórrer a les tècniques de narració tradicionals en el cinema de ficció, ens revela la vida d'uns personatges humils amb una qualitat humana singular. En construcció és un testimoni fidedigne de com l'especulació immobiliària domina, més enllà dels criteris raonables de modernització urbana, la transformació de Barcelona. Però, a més, En construcció és una metàfora preciosa sobre el mateix llenguatge cinematogràfic, sobre la mirada cinematogràfica, sobre què vol dir construir la realitat, sobre què vol dir construir una narració, sobre què vol dir construir una pel·lícula a l'inici del segle XXI, sense usura. Perquè el nom d'aquest film es refereix, justament, a la descripció del procés d'aixecament d'una obra, En construcció és l'expressió conceptual, formal, i real, material, d'una nova manera, oberta i crítica, de deixar que la mateixa realitat, la vida quotidiana, s'expressi en el seu propi esdevenir, mitjançant l'art cinematogràfic.
De fet, cal començar a pensar En construcció com un veritable manifest estètic, ètic i polític d'un possible nou cinema català. Un nou cinema crític arrelat en la realitat que parla en català o en castellà, però, també, si cal, en francès, en anglès o en àrab. Un nou cinema amb ambició universal que beu de la gran tradició cinematogràfica de mestres com Flaherty, Dreyer, Renoir, Buñuel, Rossellini, Pasolini, Bresson, Godard, Kiarostami o Erice. L'obra de Guerín, com la de Jordà, o la de Recha, està en contrucció. És una obra d'autor irrepetible; les seves lliçons cinematogràfiques, tanmateix, romanen i, ben segur, construeixen la memòria del futur, la llavor del futur." |
| |
peer agreement (net): +2
