Winning entries could not be determined in this language pair.There were 5 entries submitted in this pair during the submission phase. Not enough votes were submitted by peers for a winning entry to be determined.Competition in this pair is now closed. |
Al dia acordat, l'apartament del compte Ulric de Rouvres estava a punt. Ulric va citar-hi al vespre tres dels metges més famosos de París. Després, corregué a buscar Rosette. Havia mort una hora abans. Ulric tornà al seu nou allotjament, on trobà el seu vell amic Tristan, a qui havia fet cridar, i que l'esperava amb els tres metges. —Poden retirar-se, senyors —els digué Ulric— La persona sobre qui desitjava consultar-los ja no existeix. Tristan, un cop sol amb el compte Ulric, no intentà calmar-li el dolor, sinó que s’hi sumà fraternalment. Fou ell qui s’encarregà dels esplèndids obsequis que es feren a Rosette, per gran sorpresa de tot l’hospital. Recomprà els objectes que la noia havia portat i que, després de la seva mort, havien passat a ser propietat de l’administració. Entre els objectes, hi havia el vestidet blau, l’únic que quedava a la pobra difunta. Per a la seva cura també, l’antic mobiliari d’Ulric, quan va traslladar-se amb Rosette, fou transportat en una habitació del seu nou apartament. Foren pocs dies després que Ulric, decidit a morir, partia cap a Anglaterra. Aquests eren els antecedents d’aquest personatge al moment en què entrava als salons del cafè de Foy. L’arribada d’Ulric causà un gran moviment a l’assemblea. Els homes s’aixecaren i li adreçaren la salutació cortesa de la gent d’aquell estatus. Pel que fa a les dones, durant cinc minuts miraren fixament el comte de Rouvres, gairebé avergonyit sota la bateria de les seves mirades, curioses fins a la indiscreció. —Anem, estimat mort —digué Tristan fent seure Ulric al lloc que li havia reservat prop de Fanny— celebreu amb un brindis la vostra tornada al món dels vius. La senyora —afegí Tristan referint-se a Fanny, immòbil sota la seva màscara— la senyora us servirà. I vos —xiuxiuejà ell a l’orella de la noia— no oblideu el meu consell. Ulric prengué un gran got ple fins dalt i exclamà: —Brindo… —No oblideu que els brindis polítics estan prohibits —l’avisà Tristan. —Brindo per a la Mort —digué Ulric atansant-se el got als llavis, després d’haver saludat la seva veïna emmascarada. —I jo —respongué Fanny bevent al seu torn— brindo per a la joventut, per a l’amor. —I com un llamp que estripa un núvol, un somriure de flama s’encengué sota la seva màscara de vellut. | Entry #17981 — Discuss 0 — Variant: Not specified
|
El dia assenyalat, l'apartament del comte Ulric de Rouvres estava preparat. Ulric es reunia aquella mateixa tarda amb tres dels metges més famosos de París. Després, va córrer a buscar la Rosette. Ella havia mort feia una hora. Ulric va tornar a la seva nova residència, on va trobar el vell amic Tristan, qui havia fet cridar, i que esperava amb els tres metges. — Poden retirar-se, cavallers. —Els va dir Ulric—. La persona sobre qui us volia consultar ja no existeix. Tristan, sol amb el comte Ulric, no intentà calmar el seu dolor, però es comportà com un germà. Va ser ell qui va dirigir l'esplèndid funeral amb què van acomiadar la Rosette, davant la sorpresa de tot l'hospital. Ell va comprar els efectes personals de la noia, que després de la seva mort, van passar a ser propietat de l'administració. Entre aquests objectes hi havia el petit vestit blau, l'única peça que encara pertanyia a la pobra morta. Per tenir cura d'ella, el vell mobiliari d'Ulric, de quan vivia amb la Rosette, l'havien transportat a una habitació del seu nou apartament. Va ser uns dies després que Ulric, decidit a morir, va marxar cap a Anglaterra. Aquesta era la història d'aquest personatge quan va entrar als salons del cafè Foy. L'arribada d'Ulric va causar una gran commoció a l'assemblea. Els homes es van aixecar i es van dirigir a ell amb la salutació cordial de les persones de món. Quant a les dones, amb valentia van detenir durant cinc minuts el comte de Rouvres, gairebé avergonyit sota la mirada dels seus ulls, amb una curiositat quasi indiscreta. — Vine, difunt estimat. —Va dir Tristan fent seure Ulric al lloc reservat al costat de Fanny—. Feu un brindis com a senyal del vostre retorn al món dels vius. Senyora. —Va afegir Tristan assenyalant Fanny, immòbil sota la seva màscara—. La senyora ho justificarà. I tu. —Va dir a cau d'orella de la jove—. No us oblideu què us he recomanat. Ulric va prendre un got gran ple a vessar i va exclamar: — Brindo... — Recordeu que els brindis polítics estan prohibits. —Va cridar Tristan. — Brindo per la Mort. —Va dir Ulric en portar-se el got als llavis, després d'haver saludat la veïna emmascarada. — I jo. — Va respondre Fanny bevent al seu torn...—. Brindo per la joventut, l'amor. I com un llamp en esquinçar un núvol, un somriure lluminós es va il·luminar sota la seva màscara de vellut. | Entry #18839 — Discuss 0 — Variant: Central
|
El dia fixat, l’apartament del comte Ulric de Rouvres estava preparat. La mateixa nit l’Ulric hi va convidar tres dels metges més coneguts de París. Després va marxar corrents a buscar la Rosette. Acabava de morir feia una hora. L’Ulric va tornar al seu nou habitatge, on va trobar el seu vell amic Tristan, a qui havia fet trucar, que l’esperava amb els tres metges. —Senyors, poden retirar-se —va dir l’Ulric als metges—. La persona per la qual els volia consultar ja no existeix. En Tristan, que s’havia quedat sol amb el comte Ulric, no va intentar calmar-li el dolor, sinó que se li va acostar fraternalment. Va ser ell qui va enviar els esplèndids obsequis que li havien fet a la Rosette, davant el gran atoniment de tot l’hospital. Va recuperar els objectes que la jove s’havia endut amb ella i que, després de la seva mort, havien esdevingut propietat de l’administració. Entre els objectes es trobava el vestidet blau, l’únic que li quedava a la pobra difunta. També es va encarregar de transportar els antics mobles de l’Ulric, de quan vivia amb la Rosette, a una habitació del seu nou apartament. Això va passar uns dies després que l’Ulric, decidit a morir, marxés a Anglaterra. Aquests eren els antecedents d’aquest personatge en el moment que entrava als salons del cafè de Foy. L’arribada de l’Ulric va causar un gran moviment en l’assemblea. Els homes es van aixecar i li van dirigir el salut cortès propi d’homes de món. Quant a les dones, van tenir descaradament durant cinc minuts el comte de Rouvres quasi incòmode sota la bateria de les seves mirades, curioses fins a la indiscreció. —Vinga, estimat difunt —va dir en Tristan fent seure l’Ulric al lloc que li havia estat reservat al costat de la Fanny—, marqui per mitjà d’un brindis la seva tornada al món dels vius. La senyora —va afegir en Tristan designant la Fanny, immòbil rere la màscara—, la senyora en farà un altre a continuació. I vostè —li va dir a la dona a cau d’orella—, no oblidi el que li he aconsellat. L’Ulric va agafar un got gran ple fins a la vora i va cridar: —Brindo... —No oblidi que els brindis polítics estan prohibits —li va dir en Tristan. —Brindo per la Mort —va dir l’Ulric tot portant-se el got als llavis, després d’haver saludat la veïna emmascarada. —I jo... —va respondre la Fanny al seu torn—, brindo per la joventut, per l’amor. I, com un llamp que estripa un núvol, un somriure ardent se li va il·luminar rere la màscara de vellut. | Entry #21919 — Discuss 0 — Variant: Not specified
|
En el dia assenyalat, l'apartament del Comte Ulric Rouvres estava preparat. Ulric havia fet una cita per a aquesta mateixa tarda tres dels metges més famosos de París. Després va córrer per Rosette. Ella havia mort fa una hora. Ulric va anar a la seva nova casa, on va trobar al seu vell amic de Tristán, que havia cridat i estava esperant amb tres metges. -Pot retirar-se, cavallers ", va dir Ulric a aquest. La persona a la qual jo volia veure no més. Tristán, tot sol amb el Comte Ulric, no tracti de calmar el seu dolor, però hi ha associacions fraternals. Va ser ell qui va dirigir l'esplèndid funeral que s'anava a Rosette, davant la sorpresa de tot l'hospital. Ell va comprar els objectes que la nena havia portat amb ella, i després de la seva mort, va passar a ser propietat de l'administració. Entre aquests objectes era el petit vestit blau, que només es va mantenir als pobres morts. Pel que el mobiliari vell Ulric, quan vivia amb Rosette, va ser transportat en una habitació del seu nou apartament. Va ser uns dies després d'Ulric va decidir morir, deixant a Anglaterra. Aquestes van ser la història d'aquest personatge quan va entrar en els salons del cafè Foy. L'arribada d'Ulric va causar una gran commoció en l'assemblea. Els homes es van aixecar i es van dirigir a ell la salvació de persones cortesos al món. Quant a les dones, que amb valentia van parar durant cinc minuts Count Rouvres gairebé avergonyit sota de la bateria dels seus ulls, la curiositat per la indiscreció. Vine, el meu difunt estimat, va dir Tristán seure per Ulric lloc que havia estat reservada amb Fanny, reportar un brindis a la seva tornada al món dels vius. Senyora ', va dir Tristán assenyalant Fanny immòbil sota la seva màscara, la senyora es vol raó. I tu, li va dir a l'orella de la jove, no us oblideu del que jo he recomanat. Ulric va prendre un got gran ple fins a la vora i va exclamar: -Bec .... -Recordeu que els brindis polítics estan prohibits cridar Tristany. -Brindo per mort, va dir Ulric portar el got als llavis, després d'haver saludat al seu veí ocult. I jo li vaig contestar Fanny al seu torn de beure ... Brindo per la joventut, l'amor. I com un llamp que esquinça un núvol, una flama somriure va il · luminar sota la seva màscara de vellut. | Entry #17723 — Discuss 0 — Variant: Not specified
|
El dia indicat, l'apartament del comte Ulric de Rouvres estava preparat. Ulric hi va citar per a aquella mateixa tarda tres dels metges més cèlebres de París. Després va córrer a buscar Rosette. Ella havia mort feia tot just una hora. Ulric va tornar al seu nou habitatge, on va trobar el seu vell amic Tristan, a qui havia fet avisar, i que l'esperava amb els tres metges. –Us en podeu anar, senyors, els va dir Ulric. La persona sobre qui us volia consultar ja no hi és, Tristan, sol amb el comte Ulric, no va intentar calmar el seu dolor, però li va fer costat com un bon amic. Va ser ell qui va dirigir les esplèndides exèquies que se li van oferir a Rosette, amb gran sorpresa de tot l'hospital. Va recollir els objectes que la noia s'havia endut, i que, després de morir, havien passat a ser propietat de l'administració. Entre aquests objectes hi havia el vestidet blau, l'únic que li quedava a la pobra difunta. Per conservar-los també, els antics mobles d'Ulric, de quan vivia amb Rosette, van ser transportat a una habitació del seu nou apartament. Això va passar pocs dies després que Ulric, decidit a morir, marxés cap a Anglaterra. Aquests eren els antecedents del personatge en el moment d'entrar als salons del cafè de Foy. L'arribada d'Ulric va causar un gran enrenou a l'assemblea. Els homes es van aixecar i el van saludar amb la cortesia de la gent educada. –Som-hi, estimat difunt, va dir Tristan mentre el feia seure al lloc que li havien reservat al costat de Fanny, obriu amb un brindis el vostre retorn al món dels vius. La senyora, va afegir Tristan assenyalant Fanny, immòbil darrere la màscara, la senyora us correspondrà. I vós, va dir en veu baixa a l'orella de la jove, no oblideu el que us he recomanat. Ulric va agafar un gran got ple fins dalt i va exclamar: –Bec... –No oblideu que els brindis polítics estan prohibits, va cridar Tristan. –Bec per la Mort, va dir Ulric acostant-se el got als llavis, després d'haver saludat la seva veïna de la màscara. –I jo, va respondre Fanny bevent al seu torn... bec per la joventut, per l'amor. I com un llampec que esquinça un núvol, la flama d'un somriure es va encendre sota la màscara de vellut. | Entry #21410 — Discuss 0 — Variant: Central
|