Catalan to English Other

E. Ann MacDougall (1985, p. 23-28) va assenyalar, utilitzant els resultats obtinguts per l’arqueologia a Awdagust (Occupation III), com accés, sobretot, dels pastoralistes a cereals cultivats, probablement a l’entorn del mateix Awdagust tornava més complexa l’entramat de relacions. Awdagust als segles III H / IX d.C. i IV H / X d. C. era un centre actiu i dens d’intercanvis amb una creixent població resident. Hi havia produccions locals de coure, bronze i ceràmica i l’agricultura d’oasi es diversificava amb el conreu de figues, dàtils, cogombres i henna. I certament, com informen els autors àrabs, l’or passava per allà, però sense un relleu especialment detectable o detectat en la formació urbana de Awdagust. Hi ha prou indicis arqueològics per concloure que a finals del segle IV H/ X d. C. s’utilitzava a Awdagust un "système complet de contrepoids monétaires" al menys per l’or i la plata de procedència fatimida (J. Devisse, a Tegdaoust III, 1983, p. 414). ***Però això indica sobretot l'ús d’equivalents monetaris específics, els fatimides, temporalment preferits sinó hegemònics, que això no es sap.*** En tot cas, com es comentarà amb detall més endavant, només van aparèixer pesos monetals de vidre fatimí datables tots - es tracta de cinc pesos amb llegendes i quatre sense inscripcions però atribuïbles a època fatimida - a partir del califa ‘Ubayd Allah (297-322 H/ 909-934 d. C.) fins a finals del segle IV H / X d. C. (A. Launois i J. Devisse, a Tegdaoust III, 1983, pp. 399-415 i J. Polet a Tegdaoust IV, 1985, pp. 231-232). Hi ha quatre pesos de dirham i fins i tot un de fals i cinc de dinar(s) o fraccions. És clar, doncs, que es tracta del rastre arqueològic d’un ús de moneda i no d’un tràfic d’or.