Catalan to English Other

Again, sorry so much context.

"El teixit social

Podem distingir dos àmbits diferents del teixit social preexistent al procés que estem treballant. Ja hem parlat de la implicació d’actors socials d’ampli abast en la gestació de Jameiat (CCOO, JOC, Càrites, GRAM...). Hem de tenir present que a finals dels anys vuitanta, aquest tipus d’entitats estaven tot just iniciant les seves activitats amb població immigrada i, sobretot, construint un marc teòric adient per la intervenció en aquest tipus de població. Les 50 propostes de Girona són un pas important en aquesta direcció i un punt d’inflexió que pot ser el punt de partida de moltes entitats per engegar el treball amb població immigrada.
Aquest tipus d’entitats són les que aporten les persones (que participen a títol personal) a la gestació de Jameiat. Però per altra banda les entitats seguiran el seu propi camí. Tant CCOO com Càrites creen serveis específics que amb els anys suposen un espai de participació i serveis important en la intervenció "amb o per " població immigrant. De fet, tant l’una com l’altra estan presents en la gestió del programa Icària, i poc a poc van abandonant la participació a Jameiat. Podem dir que les entitats d’ampli abast opten per la negociació amb l’administració pública abandonant l’opció de l’organització pròpia de la població immigrada. Els rendiments que poden treure d’aquesta opció són, bàsicament, materials i, segurament, cal reconèixer que les dinàmiques de treball es tornen més senzilles (potser per ser menys interessants).
Un segon tipus d’entitats que sembla interessant analitzar és el teixit social que ja estava implantat en el territori on hi ha la població immigrada (Associació de Veïns, Peña Flamenca, Grup de Dones...). El punt clau que ens sembla important és la capacitat de Jameiat, i de les dinàmiques del Programa Icària, de treure rendiments conceptuals de tot el procés. És a dir, com el teixit social del barri de l’Erm percep la seva relació amb la població magribina en un espai de convivència i d’intercanvi.
Sembla interessant aquest punt perquè si, per exemple, al barri de Ca n’Anglada, a Terrassa, s’hagués donat un procés semblant, potser no hagués esclatat el conflicte QUE ES TREBALLA EN L'ALTRE CAS.
La qüestió és que les associacions del barri troben en el Programa Icària un suport important per les seves pròpies activitats, de fet, en treuen beneficis indirectes però considerables. Per altra banda, el contacte previ amb la població autòctona de Jameiat, condueix un procés d’enteniment i crea un escenari propici a l’intercanvi que, en altres condicions, podria haver estat conflictiu. Aquest és un dels rendiments més impprtants, la capacitat de Jameiat (amb el suport d’Icària) de generar escenaris que eviten el conflicte."