This site uses cookies.
Some of these cookies are essential to the operation of the site,
while others help to improve your experience by providing insights into how the site is being used.
For more information, please see the ProZ.com privacy policy.
VIA AILooking for an interpreter?
Remoto by ProZ.com connects you with an identity-verified interpreter by video or phone in about 60 seconds — 300+ languages, on demand or booked ahead.
Try Remoto »
Working languages:
English to Catalan Spanish to English English to Spanish
This person has a SecurePRO™ card. Because this person is not a ProZ.com Plus subscriber, to view his or her SecurePRO™ card you must be a ProZ.com Business member or Plus subscriber.
Affiliations
This person is not affiliated with any business or Blue Board record at ProZ.com.
Rates per language pair: English to Catalan - Standard rate: 0.05 USD per word / 25 USD per hour English to Spanish - Standard rate: 0.05 USD per word / 25 USD per hour
When Abbot Pierre passed away earlier this year, the name of Emmaüs was ubiquitous in the media and on the streets. This is the name of the society he founded to help the pauper, after the name of a town where Jesus Christ is reported to have appeared to two disciples after his resurrection (Luke 24:13, 28-29).
There is another reality about this name that deserves a greater attention than it has received so far. Some nineteen centuries later, biblical Emmaus had evolved into a Palestinian town transliterated Imwas from Arabic, 10 miles/16 km south east of Jerusalem. Mostly Muslim, it was also home to a Christian community. However today, a recreational park stands in its place. Holiday makers and picnickers are invited to visit the ruins of Roman times but not a stone and not a sign remain of the town that used to be there only a few decades ago. Imwas has survived in the memory of the 13,000 people who claim to descend from its dwellers and now live in the West Bank and Jordan.
This peaceful town became a military target in June ’67 when war broke out between Israel and its Arab neighbours and ended in the conquest of the rest of Palestine. Based on Nobel Prize winner Yitzhak Rabin’s orders, armoured jeeps surrounded the town on June 7th 1967 and carried out the eviction of Imwas’ 2,000 inhabitants who were given a couple of hours to gather their belongings before to be cast on the roads to the refugee camps. About 15 people tried to go back and they are still missing 40 years after. Next the Israeli army dynamiters and bulldozers turned the town into rubble. Adding insult to injury, this place was later turned into “Canada Recreational Park” with financial sponsor from a Canadian millionaire.
The case of Imwas is the pattern and not the exception. The intention of this article is to outline its value as a symbol. It is estimated that there were more than 7 million Palestinian refugees and displaced persons at the beginning of 2003. This includes Palestinian refugees displaced in 1948 and registered for assistance with the UN Relief and Works Agency (UNRWA) (3.97 million); Palestinian refugees displaced in 1948 but not registered for assistance (1.54 million); Palestinian refugees displaced for the first time in 1967 (753,000); 1948 internally displaced Palestinians (274,000); and, 1967 internally displaced Palestinians (150,000).
Ethnic cleansing is piece and parcel of the Zionist project in Palestine. Zionism - the official ideology of the state of Israel – pursues the establishment and upholding of an alien Jewish majority and to turn the native Arabs into refugees afar or into a minority subdued through policies of apartheid.
The approach favoured by the Western media and establishment is that the conflict in Palestine is a fight between two equally-matched parties both in terms of legitimacy and force and that it is a dispute to be solved through negotiation alone. This has very little resemblance with realities. In political terms the conflict in Palestine clearly features an aggressor – the Zionist power – and a victim – the Arab Palestinian people, as was acknowledged by no less than David Ben Gurion, founder and first Prime Minister of the State of Israel .
This is very obvious in the case of Imwas and the thousands of Palestinian villages, towns and cities that underwent the same fate or who live at present under the same threat. We are talking here of people who were evicted from their homes at gunpoint or fled in the midst of war and who are not allowed to return because they belong to the wrong ethnic group . Any decent individual and any political party of democratic persuasion should be able to understand that such basic rights are not open to negotiation and they must have precedence over political considerations. They belong to the victims and no politician has the right to cancel them on their behalf.
Our rulers have paid lip service to the so-called peace process time and time again but they have proved no willingness to fulfil their duty to stand for justice. This is because advocating for the Palestinians’ rights would inevitably lead to a clash with USA/Israel.
It behoves then our civil societies to stand for justice in Palestine, to lead the way and pressure our leaders to follow suit.
A proposed action is to protest to the Canadian authorities, consulates and embassies and urge them not to tolerate any longer that this country’s name should be associated to such an infamy.
An international Association for the Reconstruction of Imwas has its seat in Fribourg and it is committed to the proposition that peace in the Middle East can only be achieved through justice. Palestina Resisteix considers channelling the support to their campaigns in Catalonia.
Gwenole Abloen Breheret
Vilanova i la Geltrú, Catalonia
June 12th, 2007
Translation - Catalan 1967, L’ALTRE EMAÚS
Quan l’Abat Pierre va morir aquest mateix any, el nom d’Emaús era present als mitjans i al carrer. Aquest és el nom de la societat que va fundar per ajudar els pobres, amb el mateix nom que el poble on es diu que Jesús es va aparèixer a dos dels seus deixebles desprès d’haver ressuscitat . (Lluc 24:13, 28-28).
Hi ha una altra realitat per aquest nom que mereix més atenció que l’ha que ha rebut fins ara. Des de fa dinou segles, la bíblica Emaús evolucionà cap al poble palestí d’Imwas (transliterat del nom àrab), a 10 milles/16 km al sud-est de Jerusalem. Majoritàriament musulmà, fou també llar d’una comunitat cristiana. No obstant avui un parc recreatiu rau en el seu lloc. La gent que hi va de vacances i els que hi fan pícnics són invitats a visitar les runes del temps dels romans, però ni una sola pedra, ni un sol senyal del poble que era allà fa només unes quantes dècades. Imwas ha sobreviscut a la memòria de les 13,000 persones que es reivindiquen descendents dels seus pobladors i que ara viuen a Cisjordània i Jordània.
Aquest pacífic poble esdevingué objectiu militar al juny del 67 quan esclatà la guerra entre Israel i els seus veïns àrabs i que acabà amb la conquesta de la resta de Palestina. Per ordre del guanyador del Premi Nobel de la Pau, Yitzhak Rabin, jeeps blindats varen rodejar el poble el 7 de Juny de 1967 i dugueren a terme el desallotjament d’ Imwas. A 2,000 habitants se’ls va donar un parell d’hores per recollir les pertinences abans de posar-los camí dels camps de refugiats. Unes 15 persones varen provar de tornar i encara no se’n sap res 40 anys després. Seguidament els bulldozers i els artificiers de l’exercit d’Israel convertiren el poble en runa. Afegint insult a l’injuria, aquest lloc fou més tard convertit en el “Parc Recreatiu Canada” amb el mecenatge financer d’un multimilionari canadenc.
El cas d’Imwas és un patró i no pas una excepció. La intenció d’aquest article és ressaltar-ne el seu valor com a símbol. S’estima que hi havia més de 7 milions de refugiats i desplaçats palestins a inicis de l’any 2003. Això inclou els refugiats palestins desplaçats el 1948 i registrats per assistència amb la UNRWA, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins d’Orient Mitjà (3.97 milions); Els refugiats palestins no registrats per assistència (1.54 milions); Refugiats palestins desplaçats per primera vegada el 1967 (753,000); Desplaçats interns palestins de 1948 (274,000); i , desplaçats interns palestins de 1967 (150,000).
La neteja ètnica és part integrant del projecte sionista a Palestina. El Sionisme –la ideologia oficial de l’estat d’Israel- busca l’establiment i el manteniment d’una majoria jueva i convertir els nadius àrabs en refugiats a la llunyania o en una minoria dominada per polítiques d’apartheid.
L’aproximació afavorida per els mitjans occidentals i per l’establishment és que el conflicte a Palestina és una lluita entre dues parts iguals en termes de legitimitat i de força i que aquesta disputa es solucionarà només mitjançant la negociació. Això te ben poca semblança amb la realitat. En termes polítics el conflicte a Palestina clarament posa de manifest un agressor –el poder Sionista- i una víctima –els palestins- tal hi com va reconèixer el propi David Ben Gurion, fundador i primer Primer Ministre de l’estat d’Israel .
Això és força obi en el cas d’Imwas i en els milers de poblats i ciutats palestines que experimentaren el mateix destí o que viuen al present sota la mateixa amenaça. Parlem aquí de persones que foren desallotjades de casa seva a punta de pistola o que fugiren en mig de la guerra a qui ara no se’ls permet tornar perquè pertanyen al grup ètnic equivocat . Qualsevol individu decent i qualsevol partit polític de creença democràtica hauria de ser capaç d’entendre que uns drets bàsics com aquests no estan oberts a negociació i han de tenir prioritat sobre les consideracions polítiques. Pertanyen a les víctimes i cap polític te dret a negar-los-hi en el seu nom.
Els nostres mandataris han dit estar d’acord amb l’anomenat procés de pau una i altra vegada però no han mostrat voluntat per acomplir amb la seva obligació de posicionar-se del costat de la justícia. Això és perquè defendre els drets dels palestins inevitablement conduiria a una confrontació amb els Estats Units i Israel.
És necessari doncs que la nostra societat civil es posicioni del costat de la justícia a Palestina, per liderar el camí i pressionar als nostres líders per fer el mateix.
Una proposta d’acció és protestar a les autoritats canadenques, consolats i ambaixades per exhortar-los a no tolerar més que el nom del seu país estigui associat a tal infàmia.
Una Associació Internacional per la Reconstrucció d’Imwas té la seva seu a Friburg i està compromesa amb la proposició: la pau a l’Orient Mitjà només es pot aconseguir mitjançant la justícia. Palestina Resisteix considera canalitzar el suport cap a la seva campanya a Catalunya.
Gwenole Abloen Breheret
Vilanova i la Geltrú, Catalunya
12 de Juny de 2007
More
Less
Experience
Years of experience: 22. Registered at ProZ.com: Oct 2001.
Expertise