This site uses cookies.
Some of these cookies are essential to the operation of the site,
while others help to improve your experience by providing insights into how the site is being used.
For more information, please see the ProZ.com privacy policy.
This person has a SecurePRO™ card. Because this person is not a ProZ.com Plus subscriber, to view his or her SecurePRO™ card you must be a ProZ.com Business member or Plus subscriber.
Affiliations
This person is not affiliated with any business or Blue Board record at ProZ.com.
Services
Translation, Subtitling, Transcription
Expertise
Specializes in:
Law (general)
Law: Contract(s)
Law: Patents, Trademarks, Copyright
Also works in:
Environment & Ecology
Tourism & Travel
More
Less
Rates
Portfolio
Sample translations submitted: 2
Spanish to Catalan: Hora de enfrentarse a los retos de la pesca en España General field: Social Sciences Detailed field: Environment & Ecology
Source text - Spanish Hora de enfrentarse a los retos de la pesca en España
Miguel Ortega Cerdà
España es uno de los estados de Europa con consumo per cápita más alto de pescado, y es su principal potencia pesquera con una flota que se extiende en todo el mundo. El Estado español también es una potencia mundial en el comercio internacional, es el noveno exportador y el tercer importador mundial. (FAO, 2010). Este destacado rol ocurre en un momento en el que cada vez está más claro que es necesario hacer una revisión en profundidad del modelo de consumo, extracción y comercialización de la pesca para asegurar que no continua la preocupante degradación del medio marino, para asegurar también unas condiciones laborales dignas para los pescadores que llevan a cabo esta actividad económica, y que se haga lo posible para que los beneficios de la pesca lleguen al máximo número de personas. Hay propuestas viables para llevar a cabo esta transformación, y estamos delante de una oportunidad política única, pero también existen numerosas resistencias para que se produzcan cambios necesarios. Por ese motivo, hay que aumentar la presión ciudadana para que los cambios puedan llegar. En este artículo se tratan brevemente todos estos elementos.
Un plato de pescado en la mesa
A menudo sabemos muy poco del pescado que nos llega a la mesa. El precio, el nombre comercial y –si la correspondiente etiqueta se encuentra donde lo compramos (lo que en muchas ocasiones no ocurre)- cuál es su origen. Pero detrás del consumo de pescado existe una larga cadena de actores que han hecho posible que el plato llegue a la mesa: los pescadores (de muchas clases, desde el pequeño pescador artesanal a las grandes industrias pesqueras), los distribuidores y comercializadores, los políticos que han permitido o no la pesca de ese pez, los constructores de los barcos y la tecnología que utilizan, incluso el resto de especies marinas se han visto alteradas por la desaparición del pescado que ahora está en nuestra mesa. Las consecuencias de la pesca dependen de muchos elementos: la cantidad consumida, la especie, el arte de la pesca utilizado para la captura o el sistema de producción acuícola, etc. Una larga lista de factores difíciles de controlar, pero de los que es importante conocer algunas características básicas para, así, poder decidir cuál será nuestra respuesta como consumidores, y qué actitud tomaremos como personas con capacidad de incidir en las políticas públicas y privadas.
El consumo en España
Los hábitos de consumo de pescado son muy variados entre comunidades autónomas y familias, aún así destaca que en España, según la FAO (el organismo centrado en la alimentación de las Naciones Unidas) en el año 2006, el consumo medio de pescado por persona en España fue de 36,66 kg por año. De éstos, 15,88 kg fueron de pescado fresco, 4,52 kg de pescado congelado, 11,49 kg fueron crustáceos y moluscos y 4,77 de pescado en lata (OCDE, 2010). No son cifras despreciables, somos el país con consumo per cápita más alto de Europa, donde la media es de 22kg por persona y año. Si lo miramos desde una perspectiva global podemos observar (gráfico 1) que las diferencias en el consumo de pescado son muy grandes en función del país, con una media mundial de 13,7 kg por persona y año , muy por debajo de la media Española.
Gráfico 1 Distribución del consumo per cápita mundial de pescado
Fuente: (FAO, 2010)
El actual volumen de consumo en España (igual que en el conjunto de la Unión Europea) supera el volumen de pesca que se extrae de sus propias aguas – que como veremos más adelante están en muchas ocasiones sobreexplotadas – y depende fuertemente de los recursos que se obtienen en todo el mundo. De hecho, si mirásemos cuanto pescado obtenemos de las aguas españolas, sumásemos el que producimos mediante acuicultura, y lo fuéramos consumiendo al ritmo usual de consumo, alrededor del 10 de mayo ya no nos quedaría nada, el resto del año dependeríamos del pescado obtenido de fuera de nuestras aguas. La gran dependencia exterior hace que, a través del consumo y de la acción exterior de la flota pesquera controlada por actores españoles, exista una responsabilidad ineludible sobre lo que pasa en el ámbito pesquero más allá de las estrictas fronteras territoriales (el gráfico 2 nos muestra la progresiva expansión de la flota española en todos los mares).
Gráfico 2 Evolución temporal de la intensidad de capturas de la flota española
Pesca española en el 2000-2004
Fuente: (Pauly, 2009)
En ese sentido es necesario destacar que a escala global hay elementos muy preocupantes. En el año 2008 (últimos datos disponibles) un 32% de los stocks de pescado estaban sobreexplotados (en 1974 eran sólo un 10%), y sólo un 15% admitían niveles superiores de explotación (FAO, 2010). La cantidad de pescado extraída del mar sigue una ligera tendencia a disminuir debido a la incapacidad del ecosistema de proveer más pescado incluso si se utiliza tecnología para pescar. Además, se buscan cada vez ejemplares más pequeños y otras especies inferiores en la cadena trófica, debido a la sobreexplotación de muchas especies comerciales. Todo parece indicar que hemos llegado y superado el máximo que nos puede ofrecer el ecosistema marino por lo que lo estamos poniendo en peligro en algunas pesquerías. Y es en este contexto de recursos limitados en el que tenemos que plantearnos si es pertinente frenar el consumo en España de diversas especies (las más altas de la cadena trófica probablemente), dejando su consumo sólo para ocasiones especiales. Una nueva perspectiva sería toda una revolución en un Estado donde aún se promueve con recursos públicos el incremento indiscriminado de pescado mediante campañas públicas.
La pesca en España y Europa
¿Se puede pescar más en aguas de la Unión Europea? La respuesta es que depende de cómo pesquemos, porque hay modelos de pesca más o menos agresivos con el conjunto del ecosistema marino –del que depende la continuidad de las especies comerciales-, hay modelos de pesca que producen más o menos descartes (ver recuadro), y hay pescadores que incumplen la legislación haciendo posible así una planificación efectiva. En la actualidad un 59% de las especies comerciales de las que se dispone información está por debajo de los mínimos de seguridad biológico, un 14% está por debajo de los niveles de emergencia y deberían dejar de explotarse si queremos tener opciones razonables de que se recuperen, y un 72% está por debajo del Rendimiento Máximo Sostenible, lo que comporta pescar demasiado y vender a muy bajo precio. Por lo tanto es bastante evidente que si no cambiamos la forma de pescar no es razonable esperar un volumen superior de capturas significativo, al contrario, es de esperar un deterioro progresivo del ecosistema. Pero la situación puede cambiar si se apuesta por las artes de pesca con menor impacto sobre el medio marino y mejores ratio energéticos y de retorno social, en detrimento de la pesca menos selectiva, con más consumo energético. Con la situación actual es impensable hacer crecer un modelo de pesca sin que el otro se vea afectado. Los que están en mejores condiciones de cumplir esta descripción son partes importantes de la flota de artes menores, que tendrían que construir el núcleo central de la pesca en la Unión Europea. Hoy en día en España los pescadores artesanales son mayoría pero el marco político está haciendo que disminuyan significativamente en los últimos años.
Una oportunidad política única
La situación descrita anteriormente se puede mejorar. Actualmente en el Estado español se discute una nueva ley de pesca, y la Política Pesquera Común está en revisión (hay que tener una nueva política pesquera común a finales de 2012), por lo tanto nos encontramos delante de una situación excepcional si quieren cambiarse las normativas que han facilitado la situación descrita anteriormente.
Hay numerosas propuestas que, si se llevan a cabo, podrían cambiar radicalmente la situación. Entre otras podríamos señalar:
• Apostar por la pesca artesanal sostenible mediante un acceso preferencial a los recursos pesqueros con actividades pesqueras con menor impacto sobre el hábitat marino, mayores niveles de selectividad, menor consumo energético, mejores condiciones de trabajo, que favorezcan a la obtención de un producto de más calidad para el consumo humano y que tengan un mejor historial de cumplimiento legislativo. Esto comportaría que determinados sectores de la flota y, en particular muy probablemente buena parte de la flota de arrastre, tendrían que pasar por un proceso de reconversión (que por otro lado es inevitable a medio plazo debido a la subida del precio del petróleo y su consecuente pérdida de rentabilidad).
• Apostar por la elaboración de planes de gestión a largo plazo para todas las pesquerías. Estos planes tendrían que integrarse con las decisiones establecidas en la Directiva Marc sobre la Estrategia Marina, apostar por la cogestión pesquera y claramente basarse en una aproximación ecosistémica y que tenga como uno de sus principios básicos el de precaución.
• Reforzar el rol de recomendaciones científicas, y hacer que éstas sean de cumplimiento obligatorio una vez los objetivos estén fijados.
• Modificar el destino de los fondos financieros vinculándolos más a los criterios ambientales y sociales, y priorizando su uso para que se contribuya al cumplimiento de los objetivos de conservación, la mejora del conocimiento del ámbito marino, las políticas de gestión y conservación; así como el seguimiento e inspección de las políticas establecidas. Es necesario eliminar cualquier apoyo financiero que continúe facilitando la sobrecapacidad, así como el mantenimiento de la capacidad pesquera en el exterior, donde no se puede garantizar que no exista sobrepesca y se puede entrar a competir por el mismo recurso con otras flotas locales.
Éstas son sólo algunas de las medidas, muchas otras están sobre la mesa . Como puede verse fácilmente si se llegan a poner en funcionamiento algunos actores tendrían que transformar-se de manera radical, y como todos sabemos los cambios no son nada fáciles. Es por eso que hay resistencia al cambio, pero hay que enfrentarse a ella, porque es mejor hacer una transformación ordenada que continuar con el declive actual, o peor aún, tener que enfrentarse en cortos períodos de tiempo a rupturas radicales debido a impactos irreversibles sobre el ecosistema. Para superar estas resistencias numerosas entidades sociales se están estructurando, hay que profundizar en esta estrategia para contar con el amplio apoyo de los consumidores, ciudadanos no asociados, científicos, medios de comunicación, etc. El reto es difícil, pero la oportunidad política y las posibles ganancias merecen la pena.
La tragedia de los pescados muertos que se tiran al mar
Mucha gente en España se sorprendería al saber la cantidad de peces que se capturan y nunca llegan a nuestras mesas (ni se convierte en pienso), simplemente se devuelve al mar donde gran parte de éstos mueren. No se trata de pequeñas cantidades, al contrario, pueden llegar a cifras importantes, por ejemplo, las embarcaciones españolas que pescan en zonas como Gran Sol o algunas aguas de Portugal pueden tener niveles de descartes superiores al 65%. A escala global las estimaciones varían entre el 8 y el 25% del total de pesca capturada, y en algunas pesquerías europeas el nivel puede llegar al 70% de las capturas (FROM, 2009).
Las causas del alto nivel de descartes en Europa son de diversos tipos. La causa primaria es la utilización de artes no selectivas en la pesca, lo que produce que los peces objetivo se pesquen conjuntamente con otros sin valor comercial suficiente. Las artes de arrastre son especialmente poco selectivas y por regla general, es cuando se utilizan esas artes que los niveles de descarte son superiores. Otros factores que acentúan la problemática son la prohibición de comercializar peces por debajo de una medida determinada, o la prohibición de capturar por debajo de determinadas cuotas de pesca. Estos dos aspectos provocan que una parte de la pesca no objetivo sea también tirada al mar sin llegar a puerto.
En la siguiente reforma de la política pesquera común éste será un tema importante. Numerosas organizaciones sociales están pidiendo una prohibición de la práctica de descartes. Esta medida es viable y podría ayudar a resolver en gran parte el problema si se ve acompañada de un conjunto de medidas complementarias: dar preferencia a las artes pesqueras más sostenibles, delimitar con qué artes y cuándo se puede pescar en las diferentes pesquerías con el objetivo de delimitar al máximo los descartes; cuando sea necesaria alguna excepción en la prohibición de los descartes (por ejemplo, si hay especias que en ser devueltas al mar pueden en gran parte sobrevivir) habría que justificarla, cuando llegase a puerto alguna especie que fuese una de las que no se dispone cuota podría compensarse con una baja cantidad económica a los pescadores – tal como se hace en Noruega y en Nueva Zelanda-. Habría que registrar todo el pescado capturado, no sólo el que llega a puerto, eso facilitaría una mejor planificación pesquera. Para hacerlo es necesario establecer, a partir del mejor conocimiento científico disponible, cuotas de capturas accidentales. Igualmente sería recomendable establecer buenos planes de supervisión para asegurar el cumplimiento legislativo (OCEAN2012, 2011)
Referencias
FAO (2010). The State of the world fisheries and aquaculture 2010. Roma, Italia.
OCDE (2010). Review of Fisheries in OECD Countries 2009. Policies and Summary Statistics. Capítulo 16, España, páginas 237-244.
OCEAN2012 (2011). Posicionamiento de OCEAN2012 sobre eliminación de descartes en aguas europeas y actividades pesqueras de la UE en aguas de terceros países. Disponible en www.ocean2012.eu.
Pauly,D. 2009. Trends in seafood supply: challeging assumption in a changing world. Seafood summit. París, Francia. 31 de enero de 2010
Translation - Catalan L’hora d’afrontar els reptes de la pesca a Espanya
Miquel Ortega Cerdà
Espanya és un dels estats amb un consum per càpita de peix més alt d’Europa, i és la seva principal potència pesquera amb una flota que s’estén per tot el món. L’estat espanyol és també una potència mundial al comerç internacional, és el novè exportador mundial i el tercer importador (FAO, 2010). Aquest rol destacat té lloc en un moment on cada vegada és més clar que cal fer una revisió en profunditat al model de consum, extracció i comercialització de la pesca per tal d’assegurar que no continua la preocupant degradació del medi marí, que s’asseguren unes condicions laborals dignes pels pescadors que porten a terme l’activitat econòmica, i que s’afavoreix que els beneficis de la pesca arribin al màxim nombre de persones possibles. Hi ha propostes viables per portar a terme aquesta transformació, i estem enfront una oportunitat política única, però també hi ha nombroses resistències per a portar a terme els canvis necessaris. Per això cal augmentar la pressió ciutadana per tal que els canvis es puguin portin a terme. En aquest article es tracten breument tots aquests elements.
Un plat de peix a la taula
Tot sovint sabem poc del peix que ens arriba a taula. El preu, el nom comercial i –si hi ha l’etiquetatge corresponent allà on ho comprem (cosa que en moltes ocasions no succeeix)- quin és el seu origen. Però darrera del consum de peix hi ha una llarga cadena d’actors que han fet possible que el plat arribi a taula: els pescadors (n’hi ha de molts tipus des del petit pescador artesanal a grans industries pesqueres), els distribuïdors i comercialitzadors, els polítics que han permès o no la pesca d’aquell peix, els constructors dels vaixells i de la tecnologia que utilitzen, fins i tot la resta d’espècies marines que s’han vist alterades per la desaparició del peix que ara és a taula. Les afectacions de la pesca depenen de molts elements: la quantitat consumida, l’espècie, l’art de pesca utilitzat per a la captura o el sistema de producció aqüícola, etc. Un llarg llistat de factors difícils de controlar, però dels quals és important conèixer alguns trets bàsics per tal de poder decidir quina serà la nostra resposta com a consumidors, i quina actitud volem prendre com a persones amb capacitat d’incidir en les polítiques públiques i privades.
El consum a Espanya
Els hàbits de consum de peix són molt variats entre comunitats autònomes i famílies, tot i així destaca que de mitjana a Espanya segons la FAO (l’organisme centrat en l’alimentació de les Nacions Unides) a l’any 2006 el consum de peix per persona a Espanya va ser de 36,66 kg per any. D’ells 15,88 kg van ser de peix fresc, 4,52 kg de peix congelat, 11,49 kg van ser crustacis i mol•luscs i 4,77 kg peix enllaunat (OCDE, 2010). No són números menyspreables, som el país amb un consum per càpita més alt d’Europa, on la mitjana és de 22 kg per persona i any. Si ho mirem amb una perspectiva global podem observar (Gràfic 1) que les diferències en el consum de peix són molt grans en funció del país, amb una mitjana mundial de 13,7 kg per persona i any , molt per sota de l’Espanyola.
Gràfic 1 Distribució del consum per càpita mundial de peix
Font: (FAO, 2010)
L’actual volum de consum a Espanya (així com al conjunt de la Unió Europea) supera el volum de pesca que s’extreu de les seves pròpies aigües – que com veurem més endavant estan en moltes ocasions sobre-explotades – i depèn fortament dels recursos que són obtinguts a tot el món. De fet si miréssim quant peix obtenim de les aigües espanyoles, suméssim el que produïm mitjançant aqüicultura, i l’anéssim consumint al ritme usual de consum, a l’entorn del 10 de maig ja no ens quedaria rés, la resta d’any dependríem de peix obtingut de fora de les nostres aigües. L’alta dependència exterior fa que a través del consum, i de l’acció exterior de la flota pesquera controlada per actors espanyols, hi hagi una responsabilitat ineludible sobre el que passa en l’àmbit pesquer més enllà de les estrictes fronteres territorials (el gràfic 2 ens mostra la progressiva expansió de la flota espanyola a tots els mars).
Gràfic 2 Evolució temporal de la intensitat de captures de la flota espanyola
Pesca espanyola als anys 50.
Pesca espanyola al 2000-2004
Font: (Pauly, 2009)
En aquest sentit cal assenyalar que a escala global hi ha elements molt preocupants. A l’any 2008 (darreres dades disponibles) un 32% dels stocks de peix estaven sobreexplotats (a 1974 eren només un 10%), i només un 15% admetien nivells superiors d’explotació (FAO, 2010); la quantitat de peix extreta del mar segueix una lleugera tendència decreixent degut a la incapacitat de l’ecosistema de proveir més peix fins i tot si s’utilitza més tecnologia per pescar. A més a més, de manera creixent degut a la sobreexplotació de moltes espècies comercials es busquen exemplars més petits i altres espècies inferiors a la cadena tròfica. Tot sembla indicar que hem arribat, i superat, el màxim que pot oferir l’ecosistema marí pel que estem posant en perill en algunes pesqueries l’ecosistema. I és en aquest context de recursos limitats on ens hem de plantejar si és pertinent frenar el consum a Espanya de determinades espècies (les més altes de la cadena tròfica probablement), deixant el seu consum només per ocasions especials. Una nova perspectiva que seria tota una revolució en un Estat on encara es promou amb recursos públics l’increment indiscriminat de peix mitjançant campanyes públiques.
La pesca a Espanya i Europa
Es pot pescar més a les aigües de la Unió Europea? La resposta és que depèn de com pesquem, per que hi ha models de pesca més o menys agressius amb el conjunt d’ecosistema marí – del qual depèn la continuïtat de les espècies comercials –, hi ha models de pesca que produeixen més o menys descarts (veure requadre), i hi ha pescadors que incompleixen la legislació –fent impossible per tant una planificació efectiva. A l’actualitat un 59% de les especies comercials de les que es disposa informació està per sota dels mínims de seguretat biològic, un 14% estan per sota dels nivells d’emergència i s’haurien deixar d’explotar si volem tenir opcions raonables de que es recuperin, i un 72% estan per sota del Rendiment Màxim Sostenible, el que comporta pescar massa i vendre a preu baix. Per tant és força evident que si no canviem la forma en la que pesquem no és raonable esperar un volum superior de captures significatiu, al contrari és d’esperar un progressiu deteriorament de l’ecosistema. Però la situació pot canviar si s’aposta per les arts de pesca amb menor impacte sobre el medi marí i millors ratis energètics i de retorn social, en detriment de la pesca menys selectiva, amb més consum energètic. Amb la situació actual no es pot pensar en fer créixer un model de pesca sense fer decréixer l’altre. Qui està en millors condicions d’acomplir aquesta descripció són parts importants de la flota d’arts menors, que haurien de constituir el nucli central de la pesca a la Unió Europea. Ja avui en dia a Espanya els pescadors artesanals són majoria però el marc polític està fent que decreixin significativament als darrers anys.
Una oportunitat política única
La situació descrita anteriorment es pot millorar. Actualment a l’Estat espanyol està en discussió una nova llei de pesca, i la Política Pesquera Comú està en revisió (s’ha de tenir una nova política pesquera comú a finals de l’any 2012), per tant ens trobem enfront una situació excepcional si es volen canviar les normatives que han facilitat la situació descrita anteriorment.
Hi ha nombroses propostes que, si es porten a terme, podrien canviar radicalment la situació. Entre d’altres podríem assenyalar:
• Apostar per la pesca artesanal sostenible mitjançant un accés preferencial als recursos pesquers a aquelles activitats pesqueres amb menor impacte sobre l’hàbitat marí, majors nivells de selectivitat, menor consum energètic, millors condicions de treball, que afavoreixin l’obtenció d’un producte de més qualitat per al consum humà i tinguin un millor historial de compliment legislatiu. Això comportaria que determinats sectors de la flota i en particular molt probablement bona part de la flota d’arrossegament haurien de portar un procés de reconversió (que per un altre banda és inevitable a mig termini degut a la pujada del preu del petroli i la seva conseqüent pèrdua de rendibilitat).
• Apostar per l’elaboració de plans de gestió a llarg termini per a totes les pesqueries. Aquests plans haurien d’integrar-se amb les decisions establertes a la Directiva Marc sobre l’Estratègia Marina, apostar per la cogestió pesquera i clarament basar-se en un aproximació ecosistèmica i que tingui com un dels principis rectors el principi de precaució.
• Reforçar el rol de recomanacions científiques, i fer que aquestes siguin d’obligat compliment una vegada els objectius a assolir hagin estat fixats.
• Modificar el destí dels fons financers vinculant-los més fortament als criteris ambientals i socials, i prioritzant el seu ús per a contribuir els compliment dels objectius de conservació, la millora del coneixement de l’àmbit marí, les polítiques de gestió i conservació així com el seguiment i inspecció de les polítiques establertes. Cal eliminar qualsevol recolzament financer que continuï facilitant la sobrecapacitat, així com el manteniment de la capacitat pesquera en l’exterior, on no es pot garantir que no existeix sobre-pesca i es pot entrar a competir pel mateix recurs amb altres flotes locals.
Aquestes són només algunes de les mesures, moltes altres estan sobre la taula . Com es pot veure fàcilment si s’arriben a posar en marxa hi hauria alguns actors que s’hauran de transformar de manera radical, i com tots sabem els canvis no són fàcils. És per això que hi ha resistències al canvi, però cal afrontar-les, per que és millor fer una transformació ordenada que no pas continuar amb el declini actual, o, encara pitjor afrontar, en terminis curts ruptures radicals degut a impactes irreversibles sobre l’ecosistema. Per superar aquestes resistències nombroses entitats socials s’estan estructurant, cal aprofundir en aquesta estratègia per comptar amb el suport ampli de consumidors, ciutadans no associats, científics, mitjans de comunicació, etc. El repte és difícil, però l’oportunitat política i el possible guany obtingut valen la pena.
La tragèdia dels peixos pescats que es llencen al mar
Molta gent a Espanya es sorprendria de saber la quantitat de peix que es captura i mai arriba a les nostres taules (ni es converteix en pinso), simplement es retorna al mar on gran part mor. No són un volum petit, al contrari, poden arribar a xifres molt importants, per exemple les embarcacions espanyoles que pesquen a zones com Gran Sol o algunes aigües de Portugal poden tenir nivells de descarts superiors al 65%. A escala global les estimacions varien entre el 8 i el 25% del global de pesca capturat, i a algunes pesqueries europees el nivell pot arribar al 70% de les captures (FROM,2009).
Les causes de l’alt nivell de descarts a Europa són de tipus divers. La causa primària és la utilització d’arts no selectives en la pesca, fet que produeix que es pesquin conjuntament tant els peixos objectiu com d’altres sense valor comercial suficient. Les arts d’arrossegament són especialment poc selectives i per norma general és en utilitzar aquestes arts que els nivells de descarts són superiors. Altres factors que accentuen la problemàtica són la prohibició de comercialitzar els peixos per sota de determinada mida, o la prohibició de capturar per sota de determinades quotes de pesca. Ambdós aspectes provoquen que una part de la pesca, no objectiu pescada, sigui també llençada al mar sense arribar a port.
A la propera reforma de la política pesquera comú aquest serà un tema important. Nombroses organitzacions socials estan demanant una prohibició de la pràctica dels descarts. Aquesta mesura és viable i podria ajudar a resoldre en bona part el problema si anés acompanyada d’un conjunt de mesures complementàries: preferenciar aquelles arts pesqueres més sostenibles, delimitar quines arts i quan es pot pescar a les diferents pesqueries buscant l’objectiu de delimitar al màxim els descarts, quan calgués alguna excepció en la prohibició dels descarts (per exemple si hi ha espècies que en ser retornades al mar poden en bona part sobreviure) s’hauria de justificar, quan arribés a port alguna espècie que no fos per les quals es disposa quota es podia compensar amb una quantitat econòmica baixa als pescadors – com ja es fa a Noruega i Nova Zelanda-. S’ha de registrar tot el peix que es captura, no només el que arriba al port, això facilitaria una millor planificació pesquera. Per fer-ho cal establir, a partir del millor coneixement científic disponible, quotes de captures incidentals. Igualment seria recomanable establir bons plans de supervisió per assegurar el compliment legislatiu (OCEAN2012, 2011).
Font: Corey Arnold
Referències
FAO (2010). The State of the world fisheries and aquaculture 2010. Roma, Itàlia.
OCDE (2010). Review of Fisheries in OECD Countries 2009. Policies and Summary Statistics. Capítol 16, Espanya, pàgines 237-244.
OCEAN2012 (2011). Posicionamiento de OCEAN2012 sobre eliminación de descartes en aguas europeas y actividades pesqueras de la UE en aguas de terceros países. Disponible en www.ocean2012.eu.
Pauly,D. 2009. Trends in seafood supply: challeging assumption in a changing world. Seafood summit. Paris, France. 31 de Gener de 2010.
English to Catalan: Mortgage General field: Law/Patents Detailed field: Law: Contract(s)
Source text - English
MORTGAGE DEED
THIS MORTGAGE is made this 12 day of December, 2004, between the LENDER, All States Bank, whose address is 84, Leiden Road, Kent, Ohio, and the Borrower, ___Joseph P. Ferguson of 68, East Main Street, Kent, Ohio to secure the payment of the PRINCIPAL SUM of $___60,000.00___ together with interest thereon computed on the outstanding balance, all as provided in a Note (efecte) having the same date as this Mortgage, and also to secure the performance of all the terms, covenants, agreements, conditions and extensions of the Note and this Mortgage.
In consideration of the loan made by Lender to Borrower and for the purpose expressed above, the Borrower does hereby grant and convey to Lender, with MORTGAGE COVENANTS, the land with the buildings situated thereon and all the improvements and fixtures now and hereafter a part thereof, being more particularly described in Exhibit A attached hereto and made a part hereof and having a street address of: 36, Maple Place, Kent, Ohio (Attach Property Description)
Borrower further covenants and agrees that:
1. No superior mortgage or the note secured by it will be modified without the consent of Lender hereunder.
2. Borrower will make with each periodic payment due under the Note secured by this Mortgage a payment sufficient to provide a fund from which the real estate taxes, and other municipal charges which can become a lien against the mortgaged premises can be paid by Lender when due.
3. In the event that Borrower fails to carry out the covenants and agreements set forth herein, the Lender may do and pay for whatever is necessary to protect the value of and the Lender's rights in the mortgaged property and any amounts so paid shall be added to the Principal Sum due the Lender hereunder.
4. In the event that any condition of this Mortgage or any senior mortgage shall be in default for fifteen (15) days, the entire debt shall become immediately due and payable at the option of the Lender. Lender shall be entitled to collect all costs and expenses, including reasonable attorney's fees incurred.
5.. In the event that the Borrower transfers ownership or any security interest in the mortgaged property, whether voluntarily or involuntarily, the Lender may at its option declare the entire debt due and payable.
6. Borrower shall maintain adequate insurance on the property in amounts and form of coverage acceptable to Lender and the Lender shall be a named insured as its interest may appear.
7. Borrower further covenants and warrants to Lender that Borrower is indefeasibly seized of said land in fee simple (estat de la terra); that Borrower has lawful authority to mortgage said land and that said land is free and clear of all encumbrances except as may be expressly contained herein.
This Mortgage is upon the STATUTORY CONDITION and the other conditions set forth herein, for breach of which Lender shall have the STATUTORY POWER OF SALE to the extent existing under State law.
Executed under seal this ___12__ day of __December______, 2004____.
BORROWER: LENDER:
Translation - Catalan HIPOTECA
Aquesta hipoteca, feta el dia 12 de desembre de 2004, entre el prestador All States Bank amb adreça a Leiden Road, núm. 84, Kent, Ohio, i el prestatari, Joseph P. Ferguson amb adreça a East Main Street, Kent, Ohio per assegurar el pagament del capital invertit de 60.000,00 USD juntament amb l’interès corresponent calculat sobre el saldo pendent, ambdós estipulats en un efecte amb la mateixa data d’aquesta hipoteca, i també per assegurar el compliment de tots els termes, les clàusules, els acords, les condicions i les pròrrogues de l’efecte hipotecari i d’aquesta hipoteca.
En virtut del préstec que fa el prestador al prestatari i pel propòsit expressat anteriorment, el prestatari, en aquest document, concedeix i transfereix al prestador, amb clàusules hipotecàries, el terreny amb els edificis que el comprenen i una part de totes les millores i instal•lacions fixes que es facin ara o en el futur, descrit detalladament a l’apartat A annexat en aquest document i feta una part d’aquest mateix amb adreça al carrer: 36, Marple Place, Kent, Ohio (annex descripció de la propietat).
El prestatari es compromet que:
1. Cap ampliació d’hipoteca ni l’efecte garantit serà modificat sense el consentiment del prestador signatari.
2. Segons l’exigibilitat de l’efecte garantit, el prestatari té l’obligació de pagar amb cada quota un fons des del qual les taxes dels béns immobles i altres despeses municipals que poden comportar un embargament dels béns hipotecats, puguin ser pagades pel prestador quan calgui.
3. Si el prestatari no compleix els compromisos i els acords establerts en aquest document, el prestador pot pagar tot el que sigui necessari per a protegir el valor de la propietat i els seus drets com a prestador, i qualsevol altra despesa cal que s’afegeixi al capital invertit del prestador signatari.
4. En el cas que qualsevol clàusula d’aquesta hipoteca o de qualsevol hipoteca anterior no s’hagin pagat en quinze (15) dies, el prestador pot exigir el pagament de la totalitat del deute immediatament. El prestatari tindrà dret a cobrar tots els costos i les despeses, incloent els honoraris dels advocats, sempre que siguin raonables.
5. En el cas que el prestatari transfereixi la propietat o qualsevol valor de renda de la propietat hipotecada, tant voluntàriament com involuntària, el prestador pot exigir el pagament de la totalitat del deute immediatament.
6. El prestatari ha de mantenir una assegurança de la propietat suficient amb un import i una cobertura acceptables pel prestador i el prestador pot aparèixer com un dels beneficiaris de l’assegurança.
7. El prestatari es compromet i garanteix al prestador que el prestatari serà propietari d’aquesta terra en plena propietat (fee simple); que el prestatari té l’autoritat legal per hipotecar aquesta terra i que aquesta estigui lliure de deutes excepte el que conté expressament aquest document.
Aquesta hipoteca està sota condició legal i sota la resta de condicions establertes en aquest document, per incompliment de les quals el prestador ha de tenir el poder de venta legal fins al límit de la llei estatal.
Segellat el dia 12 de desembre de 2004
PRESTATARI: PRESTADOR:
More
Less
Translation education
Graduate diploma - Universitat Autònoma de Barcelona
Experience
Years of experience: 13. Registered at ProZ.com: Jun 2012.
English to Catalan (University of Barcelona) English to Spanish (University of Barcelona) Russian to Spanish (University of Barcelona) Russian to Catalan (University of Barcelona) Russian to Catalan (University of Barcelona)
Memberships
N/A
Software
Adobe Acrobat, DejaVu, Microsoft Excel, Microsoft Word, Powerpoint, Trados Studio
