Non-PRO Catalan to Spanish Other information

PRIMER PAS: DOCUMENTACIÓ GENERAL O CATALOGACIÓ


- Catalogació:

Títol: David
Autor: Donatello
Cronologia: 1430 – 1435


- Ressenya breu al voltant d’aquest vocabulari bàsic:

Tècnica: Fosa
Material: Bronze
Formes: Escultura exempta
Tipologia: Dempeus
Cromatisme: Monocroma
Emplaçament: Museo del Bargello, Florència




SEGON PAS: L’ANÀLISI FORMAL

- Composició:

Proporcions: Les proporcions són naturals.

Eixos de simetria: L’eix de simetria principal és vertical, i es troba des del cap de David fins a la base de l’escultura.

Llum: La llum incideix en el tors i la cama dreta del David, mentre que la part esquerra del cos queda en la penombra. La pell és intensament sombrejada pel barret punxegut.
Equilibri entre moviment i repòs: El David té una postura còmoda i relaxada, que denota repòs, però no és una figura estàtica.

Temps: Es tracta d’un moment anecdòtic, ja que ens presenta l’imatge de David just quan ha acabat de matar a Goliat, i en té el cap als peus.

L’estil de Donatello: dóna a tota la seva obra escultòrica una qualitat dramàtica, al mateix temps que posseeix un apassionat sentit de la tragèdia. El seu ús de la línia i la dilueta quedà com a segell indeleble de l’art florentí. Donatello, durant la seva estada a Roma, es dedicà a l’estudi de les restes de l’Antiguitat Clàssica. Mai es veigué seduït per la grandesa del passat clàssic ni arribà al punt d’intentar la recreació de les seves formes; la influència que en rebé fóu l’assimilació de la tradició, quelcom que podria utilitzar.

L’estil de l’època: És el Renaixement

Precedent i consegüent: Fóren el gòtic i el manierisme




TERCER PAS: LA INTERPRETACIÓ


- Contingut i significació:


Tema: El tema és la victòria de David (un jove pastor) sobre el monstre Goliat (encarnació del poble filisteu enemic de la seva pàtria), gesta que li permeté entrar a la cort del rei Saül i casar-se amb la seva filla Milkà.

Font del tema: La Bíblia

Elements de l’imaginari que tradueix: Simbolitza el nou tipus d’heroi individual que amb la seva virtut és capaç de vèncer un poderós enemic. Políticament és l’emblema de la República florentina que triomfa sobre els seus enemics. El jove David fóu també un pretext per als escultors renaixentistes per tal de representar el un d’un jove vigorós en la plenitud de la seva adolescència.
L’escultura té connotacions humanistes en mostrar el jove cos del guanyador un, però amb bótes i un barret típic dels camperols toscans, una mica anacrònic en l’escultura clàssica.

Encàrrec: L’obra fóu encarregat per un membre de la família Mèdici, Cosme el Vell.

- Funció: La seva funció és il.lustrativa (ens mostra un moment bíblic) i propagandística, ja que pretén exhaltar el poder de la família Mèdici i al mateix temps de Florència.

- Explicacions: En el Renaixement es pretenia imitar, o si més no acostar-se a l’Antiguitat Clàssica. En aquest cas, es tracta un tema bíblic, freqüent tembé en les obres renaixentistes degut a la religiositat que dominava les obres, però amb unes proporcions i harmonia clàssiques.



























DONATELLO


Donatello (1386 – 1466), el seu nom autèntic era Donato di Niccolò di Betto Bardi. Generalment se’l considera com l’escultor més original del renaixement italià i un dels artistes més importants d’aquest període.

Donatello va néixer a Florència i era fill d’un cardador de llana. A l’edat de 17 anys fóu ajudant de Lorenzo Ghiberti en la construcció i ornamentació de les famoses portes del baptisteri de Sant Joan de Florència. Més endavant també treballà en col.laboració amb Filippo Brunelleschi, amb qui sembla que anà a Roma per a estudiar els monuments de l’antiguitat clàssica.

La seva carrera artística pot dividir-se en tres períodes. El primer, el període de formació, abarca fins a l’any 1425, i en ell la seva obra presenta influències de l’escultura gòtica, encara que també revel.la tendències clàssiques i realistes; entre les escultures d’aquest període destaquen les estàtues de Sant Marc (1411 – 1412, església d’Orsanmichele, Florència), Sant Jordi (1415 – 1417, Bargello, Florència), Sant Joan Evangelista (1413 – 1415, Opera del Duomo, Florència) i Josué (1418, campanile de la catedral de Florència).

El segon període (1425 – 1443) sol caracteritzar-se per utilitzar models escultòrics de l’Antiguitat Clàssica. Entre 1425 i 1443 Donatello treballà amb l’escultor i arquitecte florentí Michelozzo en diversos projectes, entre els quals es troba el monument dedicat a Bartolomeo Aragazzi (catedral de Montepulciano); en aquest treball conjunt Michelozzo s’ocupava dels dissenys arquitectònics i ajudava en el buidatge dels bronzes a Donatello, que realitzà la major part de les escultures. Entre 1430 i 1433 Donatello passà algunes temporades a Roma, on creà diverses obres, de les quals la més notable és el calze de la sagristia de la basílica de Sant Pere, decorat amb els relleus de L’adoració dels Àngels i L’enterrament de Crist. Malgrat tot, fóu a Florència on creà l’obra més important d’aquest període, el seu David en bronze (1430 – 1435), primer un exempt de l’escultura renaixentista.

El tercer període, el de la seva culminació, Donatello s’allunyà de la influència clàssica i posà més èmfasis en el realisme i en el dramatisme de la seva acció. Exemples notables en són Els miracles de Sant Antoni (San Antonio, Pàdua), el Guattamelatta (en la plaça que està davant de la basílica de San Antonio), primera estàtua estàtua equestre a tamany natural en bronze, des de l’Antiguitat, i Judit i Holofernes (Piazza della Signiora, Florència).


Les obres de Donatello influïren en l’escultura de Florència i del nord d’Itàlia durant el segle XV. Representà també un impuls important en el desenvolupament realista de la pintura italiana, sobretot en l’obra del gran artista de Pàdua Andrea Mantegna. Donatello tingué molts deixebles, entre els quals destacà Desiderio da Settignano.